La temporada 2026 ha estat, sense cap mena de dubte, la millor que ha viscut el club en competició internacional. Quatre tornejos, dos equips en molts d’ells, i uns resultats que demostren una progressió clara i constant al llarg dels mesos. Repassem torneig a torneig tot el que ha passat.
Major de París – Finals de gener
El primer gran repte de l’any va arribar a París i el club el va afrontar amb molta il·lusió i amb la novetat de poder presentar dos equips per primera vegada en un Major.
Equip A: Vicenç Prats, Ferran Coll, Guillem Balaguer i Ricard Carles. Equip B: Ivan Acuña, Josep David Somoza, Albert Carles i Xavier Masó.
Tot i la baixa de David Busch, un dels nostres millors jugadors, l’Equip A va fer història: per primer cop el club superava la fase de grups en un Major. Els resultats van ser notables: empat davant Virtus Rieti, victòria contra BOSS (l’antic Issy-les-Moulineaux, considerat el millor club de França) i victòria contra AS Hennuyer C. A la fase de barrages, eliminatòria directa, l’equip va caure davant el club grec Olympia CS, però el nivell mostrat va ser molt esperançador.
Pel que fa a l’Equip B, li va tocar un grup de màxima exigència amb Eugies (Bèlgica), Eagles Napoli (Itàlia) i Racing White Woluwé (Bèlgica), amb tres derrotes però donant la cara davant rivals de primer nivell europeu.
Major de Frameries (Bèlgica) – Principis de març
Pocs mesos després el club es va desplaçar fins a Frameries, a Bèlgica, novament amb dos equips, tot i que l’Equip B va haver de competir amb tan sols tres jugadors per una baixa d’última hora.
Equip A: David Busch, Vicenç Prats, Ivan Acuña i Ferran Coll. Equip B: Katharina Waldorf-Busch, Xavier Masó i Guillem Balaguer.
L’Equip A va quedar a les portes de la classificació en un grup molt igualat: empat amb AS Hennuyer B, empat amb Falcons Athens (un dels millors equips grecs) i victòria contra els italians de CT Paola. Al final van passar Falcons i Hennuyer B per diferència de gols. Una llàstima, perquè els mèrits eren allà.
L’Equip B, coix per la falta d’un quart jugador, va haver d’afrontar un grup durísssim amb ST Stembert (Bèlgica), Subbuteo Casale —que acabarien sent campions del torneig— i els grecs d’Athinaikos CS. Tres derrotes, però l’equip va lluitar fins al final.
Lliga Espanyola per Equips (AEFM) – Març
A mitjan temporada va arribar un dels tornejos més importants del calendari nacional: la Lliga Espanyola per Equips, on el club va poder presentar per primera vegada dos equips amb noms propis: Barcelona FT i Montornès FT.
Barcelona FT: Vicenç Prats, Ferran Coll, Guillem Balaguer, Josep David Somoza, José Luis Márquez, Albert Carles i Ricard Carles. Montornès FT: Toni Hernández, Xavier Masó, José Maria Diéguez, Ferran Borbones i Jordi Geronès
El Barcelona FT va aconseguir el millor resultat de la seva història a la competició, acabant en setena posició d’onze equips. Tot i no disposar de David Busch, l’equip va demostrar una solidesa notable. Els empats davant AS Iluro i els valencians del Turia van ser punts que se li van escapar en moments clau, però que al mateix temps confirmen que el nivell és el necessari per competir de tu a tu amb els millors del país. Molt bon senyal de cara al futur.
El Montornès FT, per la seva banda, va fer un torneig espectacular, acabant en novena posició i superant per damunt a clubs com Almeria o Moralzarzal. Un resultat que supera qualsevol expectativa i que augura molt bona progressió per a la secció.
Major de Mallorca – Maig
Aquí va arribar el moment més gran de la història del club en competició internacional. Amb dos equips una vegada més, l’Equip A va arribar per primera vegada als quarts de final d’un Major.
Equip A: Vicenç Prats, David Busch, Ferran Coll, Albert Carles i Ricard Carles. Equip B: Guillem Balaguer, Katharina Waldorf-Busch, Xavier Masó i Josep David Somoza.
A la fase de grups, l’Equip A va perdre tan sols 2-1 davant Bormla, el club situat primer al rànquing internacional, i va empatar amb Subbuteo Dragons, un dels equips més reforçats del panorama espanyol. Com que Dragons va perdre 4-0 contra Bormla, la diferència de gols va deixar el Barcelona FT com a segon classificat. A barrages, l’equip va empatar 2-2 amb AS Hennuyer però va avançar per diferència de gols, plantant-se als quarts de final on va caure davant Reggio Emilia, un dels millors equips del món, per 4-0. Tota una fita.
L’Equip B va caure en un grup molt complicat amb Eagles Napoli, Mallorca Águilas i AS Hennuyer —el mateix equip que l’Equip A eliminaria a la ronda següent—. A la consolació van perdre 2-0 contra els companys catalans d’AS Iluro, en un partit molt disputat.
Grand Prix de Derry (Irlanda) – Principis de juny
Per tancar la temporada internacional, el club va creuar fins a Derry, a Irlanda del Nord, per disputar el GP local.
Equip: Vicenç Prats, Xavier Masó, Albert Carles i Ricard Carles.
L’equip va passar de grups amb 7 punts gràcies a una victòria contra Derry B, una altra contra Irish Premier League i un empat amb Yorkshire. Precisament aquell empat va ser determinant: una victòria hagués suposat acabar primers de grup i evitar Bormla fins a una hipotètica final, però Yorkshire va acabar passant primer per diferència de gols. A les semifinals, l’equip va caure davant Bormla per 4-0, tot i arribar al partit amb un gran nivell de joc durant tota la fase prèvia.
Una temporada per emmarcar. El Barcelona FT ha demostrat al llarg d’aquests mesos que el treball, la constància i les ganes de competir al més alt nivell estan donant els seus fruits. Els quarts de final de Mallorca queden gravats a la història del club, i ara toca continuar treballant perquè la propera temporada puguem seguir sorprenent.
Seguim creixent! 💪